Moviments



Pictorialisme
El corrent fotogràfic dominant en el canvi de segle va ser el pictorialisme. El que el caracteritzava era el flou o desenfocament artístic i una àmplia gamma de processos i tècniques.  Aquests recursos demostraven que la fotografia no era només una eina documental, sinó que també podia ser una forma d'expressió visual.

Característiques principals:
- Replicar temes habituals de la pintura (religiosos o al·legòrics)
- Les tècniques i processos variaven molt en funció dels fotògrafs (revelats a l'oli, goma bicromatada, emulsió líquida...)
- Hi va haver diferents col·lectius arreu del món que van unir-se a aquest corrent fotogràfic a través de revistes especialitzades, festivals de fotografia, clubs fotogràfics... (Photo-Secession, Camera club...)
- Cada col·lectiu va entendre el moviment de manera diferent i a finals de la dècada de 1910 es va disgregar.


Henry Peach Robinson. Fading Away (1858)

Julia Margaret Cameron. Julia Jackson (1867)

Alfred Stieglitz. The Hand of Man (1902)

Frederick H. Evans (1853-1942)

Eva Watson-Schütze. Untitled (1912)

Alvin Langdon Coburn (1882-1966)

Fotògrafs: 
Julia Margaret Cameron (1815 - 1879)
Henry Peach Robinson (1830 - 1901)
Frederick H. Evans (1853 - 1942)
Alfred Stieglitz (1864 - 1946)
Eva Watson Schütze (1867 - 1935)
Alvin Langdon Coburn (1882 - 1966)

Paraules clau: 
Manipulació, romanticisme, secessionisme, desenfocament

Futurisme
Els primers futuristes jutjaven la fotografia com un mitjà estàtic. La segona generació del moviment va desenvolupar diversos exercicis experimentals que van posar a Itàlia en el mapa de les avantguardes internacionals.

Característiques principals:

- El moviment futurista neix amb el manifest futurista de Marinetti
- Proposava una revolució cultural en la qual la bellesa a la velocitat i l'amor al perill eren temes protagonistes. L'argument central era el dinamisme universal.
- Les llargues exposicions, el flash electrònic o les dobles exposicions eren els recursos utilitzats pel fotodinamisme.



Anton Giulio i Arturo Bragaglia. La reverencia (1911)

Fortunato Depero. Autoretrat amb puny (1915)

Tato. Pesos i mesures (1932)

Fotògrafs:
Anton Giulio i Arturo Bragaglia (1890 - 1960 / 1893 - 1962)
Fortunato Depero (1892 - 1960)
Tato (1896 - 1974)
Wanda Wulz (1903 - 1984)


Paraules clau: 
Moviment, fotodinamisme, fotomuntatge, velocitat

Constructivisme
Un cop acabada la revolució russa, va aparèixer un estil fotogràfic que tenia com a finalitat comunicar una ideologia socialista. Es creia que la fotografia era un mitjà més apropiat per a la propaganda que les formes artístiques tradicionals.

Característiques principals:

- El moviment constructivista proposa nous punts de vista amb l'objectiu d'apropar el socialisme.
- El fotomuntatge va ser el recurs més utilitzat per a enviar missatges polítics a un públic ampli.
- Les tècniques més utilitzades van ser la dinamització dels angles amb la intenció de transformar la lectura de les escenes quotidianes.


El Lisitski. Autoretrat (1924)


Aleksandr Ródchenko. Sortida d'incendis d'un edifici del carrer Miasnitskaia (1925)


El Lisitski. El corredor a la ciutat (1926)

Aleksandr Ródchenko. Ósip Brik, coverta revista LEF (1927)

Fotògrafs:
Borís Ignátovich (1899 - 1976)
Gustav Klutsis (1895 - 1938)
Lisitski (1890 - 1941)
Aleksandr Ródchenko (1891 - 1956)
Guiorgui Zelma (1906 - 1984)


Paraules clau: 

Avantguarda, dinamisme, ideologia, fotomuntatge, revolució

Dadaisme
El dadaisme va ser un corrent que va aparèixer durant la Primera Guerra Mundial i que va voler atacar mitjançant accions provocadores i propaganda electoral els valors de la societat moderna.

Característiques principals:
- Els dadaistes són defensors del sense sentit, el soroll i l'atzar com a formes per a lluitar contra la societat moderna i contra les formes artístiques acceptades.
- Es vol reivindicar la fotografia com a mitjà artístic, mitjà rebutjat per la burgesia.
- Les shadografies (fotografia sense càmera) eren imatges creades a partir de restes de materials trobats.
- El surrealisme va ser el nou moviment derivat del dadaisme.



John Heartfield. En el congreso de crisis del Partido Socialdemócrata de Alemania (1931)

Hannah Höch. El ramo (1929-1965)

Fotògrafs:

Raoul Hausmann (1886 - 1971)
John Heartfield (1891 - 1968)
Hannah Höch (1889 - 1978)
Man Ray (1890 - 1976)
Christian Schad (1894 -1982)


Paraules clau: 

Antiart, desordre, fotogrames, fotomuntatge, política


Bauhaus i la nova visió
Corrent caracteritzat per les perspectives dinàmiques i les tècniques experimentals, la nova visió, va donar forma a un nou llenguatge visual que permetia descriure la societat moderna.

Característiques principals:

- Nova avantguarda que tractava de representar l'energia i el dinamisme d'un món en el que la tecnologia, la mecànica i el comerç tenien cada cop més pes.
- Moholy-Nagy va ser un dels fotògrafs més representatius del moviment, va ser també professor de l'escola Bauhaus (Escola d'art i disseny).


László Moholy-Nagy. Fotogrames (1922-1943)

László Moholy-Nagy. Fotogrames (1922-1943)

Fotògrafs:
György Kepes (1906 - 2001)
Lucia Moholy (1894 - 1989)
László Moholy-Nagy (1895 - 1946)
Franz Roh (1890 - 1965)
Iwao Yamawaki (1898 - 1987)


Paraules clau: 

Avantguarda, experimentació, modernitat, perspectiva, tecnologia

Nova objectivitat
La nova objectivitat va ser un moviment artístic i literari nascut a Alemanya que buscava descriure el món modern sense romanticismes ni artificis.

Característiques principals:

- La nova objectivitat reacciona contra l'expressionisme alemany, que era radicalment antirealista.
- Adopten un rigorós tractament de la llum, l'ombra, i la perspectiva amb la intenció de centrar l'atenció a les estructures i formes.
- Els motius fotografiats són diversos i ens podem trobar amb imatges de plantes, animals, edificis històrics i contemporanis, naturalesa morta, estudis d'artesans al seu lloc de treball, il·lustrant com conviduen la tradició amb la modernitat o la naturalesa amb l'entorn industrial.


Karl Blossfeldt. Mostrari plantes. (1920-1930)

Albert Renger-Patzsch. Planxes de ferro per a la fabricació de sabates (1928)

August Sander. Pastisser (1928)

August Sander. Maurer (1928)

Fotògrafs:
Aenne Biermann (1898 - 1933)
Karl Blossfeldt (1865 - 1932)
Imre Kinszki (1901 - 1945)
Albert Renger-Patzsch (1897 - 1966)
August Sander (1876 - 1964)


Paraules clau: 

Modernitat, ordre, precisió, tipologia, uniformitat

Surrealisme
El surrealisme va estar influït per les noves teories freudianes. La importància de la fotografia residia per aquest moviment en la seva relació amb la realitat i la seva capacitat per descriure el fet oníric i inquietant.

Característiques principals:

- Moviment que era el reflex d'una revolució intel·lectual, liderat per André Breton que va publicar el primer Manifest surrealista l'any 1924.
- Els fotògrafs van adoptar tècniques derivades de l'automatisme, en el seu desig d'alliberar la ment inconscient.
-El surrealisme fomentava l'experimentació, l'ús de l'atzar, l'objecte trobat, les juxtaposicions inconnexes o la incorporació de l'oníric en la realitat.


Man Ray. El violí d'Ingres (1924)


Man Ray. El regalo (1941)

 Philippe Halsmann. Dalí Atomicus (1948)


Fotògrafs:
Jacques-André Boiffard (1906 - 2001)
Dora Maar (1907 - 1997)
Man Ray (1890 - 1976)
Maurice Tabard (1897 - 1984)
Raoul Ubac (1910 - 1985)


Paraules clau: 

Antropologia, apropiació, atzar, revelat experimental, subconscient, espontaneïtat

Grup f/64
Aquest col·lectiu amb base a l'estat de Califòrnia va formar el nucli de l'anomenada fotografia directa que va definir l'estètica de la modernitat nord-americana. Va optar per la reproducció precisa de formes naturals en detriment del pictorialisme.

Característiques principals:

- Defensaven la idea de la fotografia pura, que no tingués qualitats de composició tècnica ni idees derivades de cap altre format artístic.
-El nom fa referència a l'obertura mínima de l'objectiu d'una càmera de gran format que permet aconseguir més profunditat de camp i s'aconsegueix nitidesa al primer pla i al pla més allunyat.
- Els temes escollits eren paisatges de la serra de Califòrnia que projectaven bellesa i atemporalitat.

Ansel Adams. Tetons and Snake River (1942)

Consuelo Kanaga. Mans (1930)

Imogen Cunningham. Magnolia (1925)

Edward Weston. Pebrot nº30 (1930)

Willard Van Dyke. Pal de vall i filferro d'arç (1930)

Fotògrafs:
Ansel Adams (1902 - 1984)
Imogen Cunningham (1883 - 1976)
Edward Weston (1886 - 1958)
Willard Van Dyke (1906 - 1986)


Paraules clau: 

Forma, nitidesa, precisió, naturalesa

Subjectivisme
Corrent internacional que elogiava l'expressió individual. Steinert i el grup Fotoform van distingir la fotografia artística de la purament funcional.

Característiques principals:

- Fotoform (1949) apostava pel progrés de la fotografia artística.
- L'objectiu era restaurar l'experimentació fotogràfica i aconseguir que aquesta tingués una expressivitat més personal.
- Aquesta creativitat pot ser expressada a través del tema escollit, el tractament donat a la imatge o el caràcter accidental de la imatge.


Minor White. Cap buit (1962)

Otto Steinert. Ein-Fuß-Gänger (1950)

Otto Steinert. Làmpares a la Plaça de la Concorde (1952)

Peter Keetman. Gotes d'oli (1950)

Bronislaw Schlabs. Fotogram II/14 (dècada 1960)


Fotògrafs:
Peter Keetman (1916- 2005)
Takeji Iwamiya (1920 - 1989)
Bronislaw Schlabs (1920 - 2009)
Otto Steinert (1915 - 1978)
Minor White (1908 - 1976)


Paraules clau: 

Abstracció, expressió, experimentació, individu, psique

Nova topografia
La influent exposició Nova topografia (1975) va reunir obres de deu fotògrafs que compartien, tot i no identificar-se com a grup, cert interès pels paisatges modificats per la mà de l'home i que van marcar un nou camí en el paisatgisme fotogràfic.

Característiques principals:

- Volien modificar la visió del mite idíl·lic de les escenes transcendentals fotografiades per fotògrafs com Ansel Adams o Minor White.
- Van començar a fotografiar autopistes, fàbriques, magatzems, aparcaments...
- El comissari William Jenkins va proposar l'ús de tons plans i homogenis, una estètica sistemàtica i una postura objectiva per representar la inexistència de judici.


Robert Adams. Pikes Peak Park, Colorado Springs, Colorado (1970)

Robert Adams. American (1937)

Bernd and Hilla Becher. Water Towers (1965-1997)

Lewis Baltz. Laguna Niguel from The new Industrial Parks near Irvine (1974)

Stephen Shore. West Ninth Avenue (1974)

Fotògrafs:
Robert Adams (1937 - )
Lewis Baltz (1945 - 2014)
Bernd i Hilla Becher (1931 - 2007/1934 - 2015)
Stephen Shore (1947 - )
Henry Wesserl Jr. (1942 - )


Paraules clau: 

Neutralitat, ecologisme, artificialitat, sistematisme

Nou formalisme
Els nous formalistes són una nova generació que fa fotografia sobre la fotografia (metafotografia). Aquests creadors recorren a la manipulació digital o a la preproducció per cridar l'atenció sobre el procés i sobre la naturalesa física de la fotografia.

Característiques principals:

- També se l'anomena fotografia construïda
- Agafa tècniques que ja van experimentar Moholy-Nagy i altres artistes vinculats a la nova visió.
-Alguns d'ells fan fotografia sense càmera, utilitzen pel·lícula deteriorada o opten per la manipulació digital.
-El resultat de tots ells són il·lusions òptiques que fan pensar contínuament amb el procés seguit.
-La fotografia no cal que representi res, ni cal que tracti sobre res, sinó que es pot parlar d'ella mateixa.


Walead Beshty. Six-Sided Picture C (2008)

Lucas Blalock. El fumador (2014)

Jessica Eaton. The eyes have it (2016)

Fotògrafs:
Walead Beshty (1976 - )
Lucas Blalock (1978 - )
Liz Deschenes (1966 - )
Jessica Eaton (1977 - )
Daniel Gordon (1980 - )


Paraules clau: 

Abstracció, color, construcció, processament, naturalesa morta